LA MEVA MANERA DE MIRAR
Entenc la fotografia com una forma d’estar present. D’observar amb calma, llegir una escena i entendre-la sense intervenir-hi més del que pugui ser necessari.
Treballo des d’una mirada documental amb un toc artístic: respecto el que passa i observo amb curiositat, explorant angles, detalls i perspectives que aporten profunditat i bellesa al relat visual.
Sempre busco la veritat: moments que neixen sols, gestos sincers i escenes que respiren naturalitat.
Les meves fotografies volen ser memòria: no només un moment capturat, sinó fragments de vida que expliquen la vostra història i mantenen viva la seva essència amb el pas del temps.
Si busqueu una experiència on només hàgiu de ser vosaltres, aquí és on puc acompanyar-vos.
Amb base a Barcelona, disponible arreu.
Com va començar tot
La fotografia sempre ha sigut més que una simple professió per a mi; és un viatge personal que ha evolucionat al llarg del temps marcant diferents etapes fonamentals a la meva vida.
A través de la càmera, he viscut un procés de descobriment, introspecció i finalment, de necessitat de compartir-ho amb tots vosaltres.
Perquè em conegueu millor, permeteu-me portar-vos a través d’aquestes tres etapes que han definit el que és avui Mireia Codina Visuals.
1
El descobriment:
la fascinació per capturar el temps
La fotografia va arribar a la meva vida com una revelació. Recordo amb 12 tenir la meva primera càmera (gràcies papi per fer-ho possible ☀️). Sentia una necessitat enorme de capturar els moments que vivia. Per tenir records, per reviure moments viscuts i les sensacions que aquests m’havien aportat.
M’encantava (i m’encanta) la nostàlgia de tot el viscut i ja que no podia tornar a viure els mateixos moments en persona, la fotografia ho feia possible.
Era com si, amb cada clic, pogués atrapar un fragment de la vida i guardar-lo per sempre.
2
La connexió:
la fotografia com a eina d’expressió artística i d’introspecció
Amb el temps, la fotografia es va convertir en molt més que una manera d’observar la vida i capturar records; es va transformar en un mitjà d’expressió artística i introspecció. La meva teràpia preferida.
A través de d’ella, vaig descobrir un mirall del meu propi món interior, una eina per explorar i comunicar emocions que a vegades ni tan sols jo sabia que podia sentir.
La càmera es va convertir en la meva companya d’un llarg viatge d’autodescobriment.
(us convido a veure @softunfold, el meu perfil d’Instagram personal perquè veigueu el tipus de fotografia de la que parlo :))
3
El compartir:
connectar a través de l'art i crear històries juntes
Avui, la meva fotografia ha evolucionat cap a un espai de connexió i col·laboració. Després d’anys d’exploració i aprenentatge, sento que el meu propòsit és compartir tot el que sento per aquest art amb tots vosaltres, creant així connexions a través de cada “clic”.
Per a mi, cada sessió la sento com una oportunitat per formar part d’històries boniques, per conèixer persones inspiradores i projectes potents que em recorden el poder que té la fotografia per unir persones i explicar cada vida, cada moment de manera única i per sempre.
A part de la fotografia, també m’agrada:
Els ocells volant en bandada,
els colors de la tardor,
els rajos de sol en un dia fred,
la naturalesa i les seves textures,
el saber trobar la tranquil·litat dins del caos de la ciutat,
els moments amb mi mateixa,
el suc de taronja de la iaia Nita durant els matins d’estiu,
les converses profundes,
les persones que estan en constant creixement,
l’art,
anar a caminar a Sant Martí Xic,
despertar-me amb la llum del sol,
les abraçades,
els dies lents,
els somriures intercanviats amb gent desconeguda,
conèixer a persones apassionades amb allò que fan,
sortir de la zona de confort,
la pau interior,
les persones que s’apunten a qualsevol pla random,
la disciplina, el cansanci i la gratitud després de fer esport,
fer brunch a algun bonic,
la calma mentre bussejo,
el sol filtrant-se entre les branques dels arbres,
escoltar cançons melancòliques i sentimentals,
els concerts d’en Dani Fernandez,
plorar com a forma de gestionar algunes de les meves emocion,
la fruita (molta obsessió),
la dansa, les connexions humanes,
fer estiraments just després de despertar-me,
el so del mar,
escriure sobre com em sento,
anar a teràpia per trencar patrons interns,
les estones amb la meva gent, aprendre coses noves,
descobrir nous indrets,
llegir,
que em diguin “estic molt orgullosa de tu”
o m’escriguin de la nada “quina sort tenir-te a la meva vida”.